jueves, 29 de diciembre de 2011

TEATRO SOCIAL COMO HERRAMIENTA TERAPÉUTICA, (Vidas Inacabadas H)

Una parada d'autobús... el tuyo puede tardar en pasar, puedes equivocarte y subir en otro, lo puedes perder, no saber cual es el mejor o... "simplemente" puedes recordar, reflexionar, cuestionar, juzgar, comentar, opinar, compartir.... Esto es lo que hacen los actores y actrices que aparecen en Vidas Inacabadas H... una pequeña (sólo dura 15 minutos) pero GRANDE obra de teatro que pone en escena diferentes aspectos relacionados con el VIH y el consumo de drogas y como éstas entran en juego en las vidas de personas, personas como pueden ser los propios actores... personas como pueden ser los espectadores...

Esta obra es el resultado de un proyecto terapéutico, mediante la técnica del teatro social, pero que a partir de aqui se podria utilizar como herramienta de prevencion y de reflexion con un público más amplio...

El teatro se convierte en un herramienta terapeútica donde a través de la expresión y el arte se trabajan aspectos como la autoestima, la normalización, la disminución de prejuicios, ... además de estimular la creatividad. Se convierte en proyectos adecuados, especialmente para adolescentes y/o población en riesgo de exclusión social, donde se puede trabajar desde la prevención en conductas de riesgo hasta el fomento de actividades positivas desde un aspecto lúdico. En este sentido es imprescindible poder intercalar las actividades terapéuticas y formativas con las teatrales i lúdicas.
 Aquí dejamos nuestra propuesta y nuestra valoración POSITIVA (la palabra positivisima existe? jejejeje) de este trabajo realizado por los artistas y actores, técnicos y directores, profesionales y espectadores...

Si os interesa el proyecto o solicitarlo como servicio contactar con nosotras o con  Joel (Marabal)

miércoles, 21 de diciembre de 2011

ABORDATGE DELS CONSUMS INTENSIUS DE LA COCAÏNA, REFLEXIONS JORNADA COCAONLINE, PART II

Imatge del blog annacareylacocaina.blogspot.com
En aquest post desenvoluparem un resum amb aportacions personals i professionals de lo que es va parlar a la taula segona.
En aquesta segona taula van participar Carles Sedó i Otger Ametller.

Com abordar els consums intensius de cocaïna?
Quan parlem de tractament en drogodependències ens trobem que la majoria de joves, davant la sospita d’un abús de drogues, buscaran una persona de referència. En la majoria dels casos no fan una intenció de tractament sinó que ho comentaran a amics, també consumidors.
En aquest sentit si acudeixen a algun recurs de la xarxa, ho faran a aquells on es pugui mantenir l’anonimat .

En relació a fer tractament, ens trobem amb 2 conclusions clares del CAS, que per la nostra experiència en tractament també compartim.
  • 1.       L’accés al tractament i a fer el pas no es dóna fins que apareix una situació límit de desesperació i on existeixen diferents problemàtiques afegides al consum de drogues (separació de la parella, pèrdua de la feina, ultimàtum a casa,…)
  • 2.       Abans d’arribar a fer tractament, la persona ha passat per molts espais formals i informal on no hi ha hagut una detecció i abordatge de la situació adeqüada (hospitals, CAPS, plans d’ocupació, àmbits laborals,…)
En aquest sentit i com a conclusió d’aquest punt:

"S’escapen moltes oportunitats d’abordatge abans que el consum esdevingui un problema, la persona busca tractament quan ja està al límit"

Un dels plantejaments que es feien des de la taula era que els CAS (1) (centre de tractament i seguiment en drogodependències en Catalunya), estan estigmatitzats i això dificulta l’accés al tractament.
En aquest sentit ja s’han fet varies experiències d’apropar els CAS als CAPS (Centre d’atenció primària) per tal de solventar aquest obstacle. 


Com a nota personal, remarcar que hem d'aprendre a detectar situacions abusives abans, i no deixar que aquestes situacions s'escapin de les mans, en aquesta línia proposem formació i apropament de prevenció en drogues a professionals, en gairebè tots els àmbits de la vida, des de la formació ocupacional, empreses,... fins a l'àmbit de la sanitat i educació. Si els diferents professionals que tracten amb persones contemplen la possibilitat de diferenciar entre un us-abús i addició de les drogues, potser ens evitariem, que les persones arribin al punt de patiment i desesperació que arriben.
És imprescindible veure les drogues, no com un tabú, sinó algo que està allà, que la gent utilitza, i en ocasions malament. 
A mès hem de pensar que al llarg de la història de la humanitat s'ha fet ús, i ara per estar en la era de la tecnologia i el 2.0 no serà menys.
Una de les preguntes obertes que va plantejar l’Otger Atmeller i que creiem molt interessant és:

Cal treballar una derivació a tractament si la persona no n’està preparada?

I de fet, en aquest sentit, els professionals de tractaments ens trobem en aquesta tessitura. La realitat ens diu que si la persona no experimenta conseqüències negatives del seu consum és molt díficil que pugui seguir un tractament, tal i com estan delimitats. Per tant, en aquest sentit encomanem als professionals a avaluar el grau de consciència d’addició de la persona i a partir d’aquí, avaluar i treballar el que pugui ser beneficiós per la persona en aquell moment, sent l’abstinència total potser el menys adequat en aquesta etapa.

Aspectes importants per treballar en tractament de drogodependències
  • La solitud, ja que és un sentiment que apareix darrera de consum problemàtic
  • El control extern, però des d’una decisió adulta pròpia, no des d’una imposició.
  •  Els motius del consum i el funcionament que té la substància/conducta a la psique de la persona, com també el patró de consum que presenta. 
  •   Donar estratègies a la persona perquè decideixi i comenci a aturar el consum.
  •  Traspassar-li estratègies com habilitats socials, presa de decisions, reforçament de la autoestima, entre d’altres.
  • Treballar el canvi de “la vida sense drogues”
  •  És important contemplar les diferents intervencions depenent del gènere
  •  Intentar desfocalitzar i trencar el concepte de que totes les problemàtiques són associades a la droga.
  • La percepció de risc diferent que tenen famílies i joves i els problemes de comunicació i entesa que n’hi ha.
Per últim volem agrair a l’organització la composició de les taules i la professionalitat d’elles.
Deixa els teus comentaris! Tens algún aspecte que vols afegir?


[1] En la resta de Espanya es coneix per UCA (Unitats de conductes adictives) excepte en Madrid que es diu  CAD (Centre d’atenció a les drogodependències)

martes, 20 de diciembre de 2011

ABORDATGE DELS CONSUMS INTENSIUS DE LA COCAÏNA, REFLEXIONS JORNADA COCAONLINE, PART I

El dia 14 de desembre vam assistir a les jornades sobre consums intensius de cocaïna, organitzada  per l’Institut  Genus en el Departament de salut de la Generalitat de Catalunya.
En aquesta jornada es va dialogar sobre els consums intensius de cocaïna, i van participar professionals rellevants d’actualitat de les drogodependencies, com Jordi Bernabeu (Psicòleg del Ajuntament de Granollers), Lluís Cucurull (Educador Social de Traca), Carles Sedó (Pedagog de EdPAC) i Otger Ametller (Psicòleg del CAS de Penedès-Garraf), a més de Eduardo Hidalgo (Psicòleg, expert en drogodependències i autor de diversos llibres, entre ells, “Hedonismo sostenible i Heroína”).
Va ser una jornada molt interessant on els mitjans audiovisuals van tenir un pes important, i de fet, es va amenitzar amb talls de sèries, pel·lícules i anuncis, que reflexaven diferents abordatges  del consum  de drogues.
En aquest post volem fer  un resum del que es va parlar en la primera i segona taula rodona, amb algunes aportacions personals que considerem rellevants.
Per qüestions estètiques i organitzatives en la part I desenvoluparem la primera taula i en la part II la segona. Tambè heu de saber, que es van parlar de moltes coses mès, però nosaltres hem fet hincapie, en lo que per nosaltres és mès rellevant i/o novedòs.

Existeix el consum intensiu  de cocaïna entre els adolescents?
Lluís Cucurrull i Jordi Bernabeu se’ls va plantejar aquesta pregunta i van coincidir en que no podem parlar d’una tendència sinó de casos, i d’alguns adolescents que presenten aquest tipus de consum. També van remarcar que aquests perfils de persones, presenten problemàtiques que van mès enllà del propi consum i on són importants dinàmiques socials i familiars, necessitant un abordatge des de la vessant psicosocial i educativa i no tant des de la vessant de drogodependències.
Un aspecte important en aquests casos  és la implicació i responsabilitat  d’aquests consums problemàtics dels pares i/o família d’origen.

I en aquest sentit:
Seria important que ens qüestionéssim fins a quin punt adolescències conflictives, són resultats d’adultesses problemàtiques. (Jordi Bernabeu).

Aquesta frase ems sembla molt interessant perquè, normalment posent l’ull en els adolescents i/o problemàtiques, i hem d’aprendre a fer-ho tambè amb les famílies i context, i mès encara quan parlem d’adolescents. En aquest sentit la terapia familiar i la inclusió de les famílies en el tractament i/o prevenció és fonamental.

Si parlem exclusivament de la cocaïna ens trobem que la prevalença en joves adolescents és baixa i el consum de cocaïna és residual en aquesta població. De fet ens trobem en una de les poblacions d’adolescents més tranquil·les en el consum de cocaïna en els darrers 15 anys. En aquest sentit la cocaïna en la enquesta ESTUDES 2008 ocupa el lloc 5è, i per davant es situen l’alcohol, el tabac, el cannabis i tranquil·lizants (o medicació psiquiátrica).
 En aquest punt i com a nota personal, remarcar la importància de controlar la medicació psiquiàtrica , que és legal i es recepta amb facilitat, cada vegada més a població  infantil i adolescent pels propis metges i psiquiatres.
Molta d’aquesta medicació està comprovat que causa un alt grau de dependència i tolerància, entre altres efectes secundaris,  a més que els síndromes d’abstinència de determinada medicació són un dels més greus, per sota només dels del alcohol.
En aquesta línia, un dels aspectes que van comentar els professionals de la taula, i que compartim , és el problema dels diagnòstics i etiquetes que es posa a molts joves, a vegades en edats primerenques, sense tenir en compte el consum de drogues ni la dinàmica familiar. El que fa que s’acabi estigmatitzant a molts joves i perjudicant-los en la seva integració, a més de (com hem comentat abans) pautar medicació psiquiàtrica, en alguns casos no necessària.

Què podem fer, propostes
Entre les propostes més destacades i que compartint amb la taula són:
  •   La importància de treballar des de dins, amb ells, amb els seus espais, amb els seus idiomes.
  • Aconseguir pactes reals que es puguin complir, encara que no sigui el ideal per nosaltres.
  • Que els joves puguin tenir la última paraula, i decidir que volen fer. Acompanyar en el procés, sigui quina sigui la decisió.
  •  Augmentar la prevenció, donant importància a la prevenció selectiva.
  •  Coordinar serveis de prevenció i tractament.
  • Treballar aspectes no relacionats amb drogues però que són importants per desenvolupar una protecció (Habilitats socials, autoestima, …)
  •  Potenciar la detecció precoç en CAPS (centres d’atenció primària),  més intervenció i coordinació.
  •  Entendre els professionals de les drogodependències dintre d’un marc més ampli.

Per últim us deixem la presentació de la jornada, que ens sembla molt interessant.
La presentació és propietat de sobredrogues.net i els autors són Jordi Bernabeu i Lluís Cucurull. 



Voliem remarcar la número 18  on parla de la definició d’enganxar-se de Jaume Funes. I en aquest sentit remarcar la necessitat de parlar el mateix idioma dels adolescents per apropar-nos més a ells.


Deixa els teus comentaris! Què en penses del que hem plantejat, tens alguna proposta més? Que t´ha interessat més de la jornada? Que ens hem deixat que pot ser important per tu?

sábado, 10 de diciembre de 2011

NOTICIA DE ACTUALIDAD; RECORTES EN LA RED DE DROGODEPENDENCIAS

La UNAD, unión de asociaciones y entidades de atención al drogodependiente, considera que la red asistencial española en drogodependencias está en serio riesgo de desaparición a causa de los recortes y retraso de pagos en las subvenciones. En este sentido 66 programas ya se han clausurado y alrededor de 35.000 personas han dejado de ser atendidas en diferentes programas.

Este hecho se considera grave, si tenemos en cuenta que España está en la cabeza del consumo de drogas, y es considerado uno de los principales problemas de salud pública del país.
Los recortes afectan a  programas de tratamiento, pero también a programas preventivos.

 Desde aquí queremos poner nuestro granito de arena para que los recortes se hagan con sensatez, y que se valore relamente las consecuencias a corto, medio y largo plazo que pueden tener.

Ver noticia completa UNAD

miércoles, 7 de diciembre de 2011

PROPUESTA...VAMOS AL TEATRO!!!

  Vidas Inacabadas H.

DIA 22 DE DICIEMBRE..A LAS 20H.
Obra donde los/as interpretes cuentan de forma teatral experiencias con el VIH, ya sea en carne propia o de  su entorno.
Creada e interpretada por usuarios del CAS de Cruz Roja.





Dia y hora: 22 de diciembre a las 20h

Lugar: Carrer de Sant Pere Més Baix, 70, 08003 Barcelona 
Entrada: libre.


per més informació:
Joel Alvarez Banal
Coordinació General Marabal
Telèfon: 648188143
www.marabal.org

jueves, 1 de diciembre de 2011

NOTICIA DE ACTUALITAT: L'EPIDÈMIA DE VIH...VISIÓ POSITIIVA...

 Aprofitant que avui és el dia Internacional del VIH, us oferim una noticia d'actualitat... i en contra del que estem acostumbrats... es una bona notícia i anima a continuar treballant....

L'EPIDÈMIA DE VIH...VISIÓ POSITIIVA...